Balanç de la trobada sobre Consorcis de residus i el seu paper davant l’economia circular

20 December 2020

“Comunicació i participació són els grans reptes de l’economia circular” segons van destacar els assistents al desdejuni organitzat per Llevant EMV en torno a la gestió dels consorcis de residus i l’economia ciruclar.

Consorcis, ajuntaments i col·lectius ecologistes consideren clau la conscienciació de la ciutadania per a aconseguir un model sostenible de producció i de consum que permeta el reciclatge de deixalles i la cura del medi ambient.

Falta una millor comunicació per a aconseguir una major conscienciació sobre l’economia circular i el reciclatge per part de la ciutadania i del sector empresarial. Així ho van denunciar representants tant de consorcis de gestió de residus com dels ajuntaments o de col·lectius ciutadans i organitzacions ecologistes durant el desdejuni informatiu que va acollir divendres passat Levante-EMV en les instal·lacions del Club Diari. Tots ells van apuntar a la necessitat que la ciutadania prenga responsabilitat dels resultats de les seues accions a casa de cara a contribuir a cura del medi ambient.

«El repte és brutal. I és un repte de comunicació en primer terme perquè els nostres veïns no són conscients d’això». Així de contundent iniciava el debat Ángel Rodríguez, gerent del Consorci València Interior (CVI), una entitat que gestiona els residus de cinc comarques de la província de València i que es va encarregar de patrocinar una cita que, moderada pel periodista de Levante-EMV Julio Monreal, va comptar també amb la participació de Sara Bort, gerent de l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE); Roberto Bermell, responsable de Relacions Institucionals de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP); Anna Pons, directora del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana; i María Vicente, coordinadora d’Ecologistes en Acció en la Comunitat Valenciana. Així mateix, el director general de Qualitat i Educació Ambiental de la Generalitat Valenciana, Joan Piquer, va aportar la seua visió a través d’un vídeo que es va emetre en l’inici de la taula de debat.

«L’economia del futur o és circular o no serà», va asseverar Piquer, que va avançar que la societat haurà d’adaptar-se als nous paradigmes de gestió del Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea basats en «la reutilització al màxim de l’aigua tractada, la gestió de recursos que contenen els residus, oblidar l’abocador com a alternativa de gestió dels residus, la digitalització de la indústria i de l’administració o la transparència en l’accés a la informació en els processos d’economia circular».

«Fa ja més de 40 anys que estem tenint informació que l’actual model ens està abocant a l’autodestrucció, però la societat no està atenent el que això significa», va aprofundir Anna Pons, directora del Centre d’Educació Ambiental, que va apuntar que «en el 2050 es preveu que haurà augmentat un 70% la generació de residus». «Estem parlant d’economia circular perquè estem devastant els ecosistemes que ens donen la vida», va sentenciar María Vicente, d’Ecologistes en Acció. Davant això, la resposta és una aposta per l’economia circular i la reutilització de les pròpies deixalles, per a això, una de les claus és la separació dels residus per al seu posterior reciclatge. Però ho estem fent bé? «El 80% del que entra en el contenidor del ‘tot en un’ hauria d’anar a un que hi ha al costat que està especialitzat. El 60% dels residus van a l’abocador. Hi ha un marge de millora molt gran», va lamentar la gerent de la EMTRE, Sara Bort.

I com es pot abordar aqueix dèficit? A través de la comunicació i la participació. «El repte és molt més gran que gestionar residus. Parlem d’una economia que siga sana, que tinga un impacte positiu en la nostra salut, les relacions humanes i l’entorn natural. Com fem això? Haurem d’indicar als veïns les coses que sanen i les que no», va assenyalar Ángel Rodríguez, gerent del CVI. «El fàcil és el treball en la planta. El difícil és a casa. Portem anys incidint en el que la gent ha de fer, però cadascun té la seua vida. Hi ha un 20% de gent que fins li lleva l’adhesiu al kiwi, un 20% de gent reaccionària que no ho farà mai i un 60% sobre el qual cal influir. Les plantes estan preparades, ens agradaria recollir més», va afegir.

«Hi ha ajuntaments que fan coses interessantíssimes que després la ciutadania no acaba d’entendre o fins i tot rebutja. Fem comunicació del que estem fent per a millorar la vida de les persones», va reclamar Pons.

«El nou repte no és només que millorem les nostres plantes de tractament, que sempre podem aconseguir que siguen més eficients, sinó que cal treballar abans que aqueix residu es genere, i que quan es genere ja es tracte de la manera correcta a les nostres cases», va completar Bort. «Quan entra en les nostres plantes hi ha un residu mesclat, que està contaminat i és difícil de tractar. Cal fer veure al ciutadà que la forma en què separa els seus residus a casa té un efecte directe en les plantes», va llançar.

Bonificació en les taxes

En aqueix sentit, el Consorci València Interior porta ja més d’un lustre treballant amb la targeta El meu Compte Ambiental, amb la qual bonifica i realitza descomptes en les taxes als seus usuaris segons la quantitat de residus que porten a la seua xarxa d’ecoparcs. «Volem espentar amb incentius. En tres anys hem multiplicat per tres la recollida i els municipis del consorci han passat del 25 al 33% de recollida de residu separat», va explicar Rodríguez. «Hi ha ja 40.000 rebuts bonificats en el nostre àmbit. Dins de tres anys els ajuntaments hauran optat per una recollida intel·ligent bonificada que atribueix a cadascun la seua responsabilitat. Saps que si compres menys envasos, tires menys», va avançar el gerent del CVI, qui també va voler posar en valor la producció de comostaje domèstic promogut per l’entitat a fi de reduir el transport de residus i aprofitar-los en els cultius. En la EMTRE han pres nota i el seu gerent, Sara Bort, va avançar que la seua entitat està a punt de llançar projectes de bonificació.
Així mateix, tant Rodríguez com Bort van valorar la labor dels educadors ambientals, figura que va reivindicar Pons, al mateix temps que va insistir que «encara que pensem en l’escolar, en el demà, cal educar a la societat del ‘ja’ i buscar un canvi d’hàbits». Pons va incidir també en què «encara més important que reciclar és reduir la generació de residus i modificar els patrons de consum», davant el que Vicente va agregar que no és només cosa dels usuaris: «No ens agrada que la responsabilitat siga dels consumidors i que l’hagen de saber tot. Als consorcis arriben un munt de residus, però per què arriben fins allí? Cal parlar de la responsabilitat del productor, de l’obsolescència programada, del consum… La responsabilitat és de qui posa el producte en el mercat».

Un dels punts a tindre en compte serà la participació de la ciutadania en aquest procés, i en això tindran gran rellevància els ajuntaments. Així, Roberto Bermell (FVMP), va assegurar que des de l’entitat que representa «s’ha potenciat aquesta cultura i s’ha lluitat contra les accions incívicas». No obstant això, va apuntar que «cal ser transparents i informar perquè els ciutadans coneguen tot el procés i també els costos», per al que va recordar que hi ha mecanismes de comunicació ja establits amb la ciutadania com les pàgines web. A més, Bermell va reivindicar el valor dels plans locals de residus, realitzats pels ajuntaments, que compten amb l’experiència dels seus veïns i veïnes.

«La participació ciutadana és el camí. Hi ha un error de comunicació. Això és màgia i ningú sap què passa amb el fem, i després arriba un polític i fica una taxa que cal pagar. Hem d’aconseguir que els ciutadans no ens vegen com uns enemics per posar-los una taxa», va afegir Rodríguez. Però segons María Vicente «és molt senzill. Per què a Alemanya reciclen més? Perquè els multen». La dirigent ecologista, no obstant això, va llançar un missatge optimista i esperançador: «Tenim una capacitat d’adaptació enorme, i la pandèmia ens ho ha demostrat».

La recollida porta a porta s’obri camí

Enfront de l’habitual recollida a través d’illes de contenidors, està guanyant cada vegada més espai la recollida porta a porta, una alternativa que va defensar amb perseverança María Vicente, d’Ecologistes en Acció. «El contenidor és un gran enemic. El sistema porta a porta és més eficient. Els municipis que ho implanten tenen molts beneficis». «No hi ha dubte que és més eficient», va confirmar la gerent de la EMTRE, Sara Bort. Hi ha ja més de 50 municipis amb aquesta mena de recollida, segons va assegurar Roberto Bermell (FVMP), i localitats com Orba o Ayora s’han convertit en exemples modèlics als quals se sumarà Meliana en breu. «La recollida porta a porta és clau per a una correcta separació, sobretot de l’orgànica. A més, hi ha estudis que demostren que els costos del porta a porta i del contenidor són els mateixos. És igual i a més generes més ocupació, més mà d’obra», va sentenciar Vicente, que va apuntar que no sols serveix en municipis xicotets: «A Igualada (Barcelona), amb 80.000 habitants, i tota la comarca de l’Anoia la recollida és tot un èxit».

Notícia publicada en Llevant EMV

Share