[:es]Nos hacemos eco del comunicado que la Asociación Española de Educación Ambiental ha redactado con motivo del Día Mundial de la Educación Ambiental que se celebra cada año el 26 de enero.

«La preocupación ambiental se ha introducido ya en todas las agendas y, paralelamente, se ha tomado conciencia de la importancia de que la educación ambiental debe llegar a todos los sectores sociales. Sin embargo, no está resultando fácil aceptar los compromisos que el medio ambiente hoy demanda, por lo que la educación se ha dirigido especialmente a los niños, y las actividades han girado sobre conocimiento del medio, visitas a granjas, excursiones, etc. Sin duda, son iniciativas necesarias, pero no suficientes.

En primer lugar, la educación ambiental debe llegar a los adultos igual o más que a los niños, porque son aquellos los responsables, por acción u omisión, de los daños ambientales, y porque los niños aprenden de sus comportamientos y mensajes. Entendemos que el sistema prefiere dirigir los programas a los niños, cuyo contexto parece más aséptico e inofensivo, pero no basta. Niños y adultos deben ser sujetos educativos, pues de poco valdría una escuela ideal en una sociedad hostil o indiferente.

En segundo lugar, las actividades de conocimiento del medio (sembrar, ordeñar, recolectar) tampoco son suficientes. Se las considera educación y no siempre son así, por su realización puntual y desconectada de propuestas integradoras, temporalizadas y evaluables Las salidas al medio deben estar insertas en programas con objetivos a corto y largo plazo, y donde la práctica comunitaria sensibilice y conciencie. Como lo verde vende, muchas empresas ofrecen servicios “en la naturaleza”, que no ayudan a descubrirla, ni cuestionan el modelo económico y social que la maltrata y explota.

Por ello, proponemos una educación ambiental dirigida a todos los públicos, con la metodología adecuada en cada caso, que permita la reflexión, el debate y la participación como instrumentos de conocimiento de la realidad y de transformación de la misma. El cambio climático o los tóxicos en la vida diaria, entre otros desafíos, requieren respuestas que cuestionen nuestro modo de vida, y aunque la educación ambiental no tiene la última palabra, su concurso es imprescindible para que los ciudadanos comprendan, actúen y acompañen las medidas institucionales. Y esto sólo será posible con una educación ambiental que enfatice el sustantivo: educación, valores, responsabilidad y compromiso».

Desde el Consorcio Valencia Interior tratamos de dar a conocer en los talleres que realizamos en la Planta de Llíria, información clara que ayude a tomar decisiones por parte de niños y adultos, en su cuidado del entorno, en la reducción de consumo de productos no reciclables y la importancia de reciclar correctamente en casa. Y seguiremos informando y divulgando siempre que haya una voz que quiera escucharnos y quiera aprender nuevos y mejores hábitos. Gracias a todos y todas los/las que nos han visitado y a los que quedan por venir.[:va]Ens fem ressò del comunicat que l’Associació Espanyola d’Educació Ambiental ha redactat amb motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental que se celebra cada any el 26 de gener.

«La preocupació ambiental s’ha introduït ja en totes les agendes i, paral·lelament, s’ha pres consciència de la importància que l’educació ambiental ha d’arribar a tots els sectors socials. No obstant això, no està resultant fàcil acceptar els compromisos que el medi ambient hui demanda, per la qual cosa l’educació s’ha dirigit especialment als xiquets, i les activitats han girat sobre coneixement del mitjà, visites a granges, excursions, etc. Sens dubte, són iniciatives necessàries, però no suficients.

En primer lloc, l’educació ambiental ha d’arribar als adults igual o més que als xiquets, perquè són aquells els responsables, per acció o omissió, dels danys ambientals, i perquè els xiquets aprenen dels seus comportaments i missatges. Entenem que el sistema prefereix dirigir els programes als xiquets, el context dels quals sembla més asèptic i inofensiu, però no basta. Xiquets i adults han de ser subjectes educatius, perquè de poc valdria una escola ideal en una societat hostil o indiferent.

En segon lloc, les activitats de coneixement del mitjà (sembrar, munyir, recol·lectar) tampoc són suficients. Se les considera educació i no sempre són així, per la seua realització puntual i desconnectada de propostes integradores, temporalizadas i avaluables Les eixides al mitjà han d’estar inserides en programes amb objectius a curt i llarg termini, i on la pràctica comunitària sensibilitze i consciencie. Com el verd embene, moltes empreses ofereixen serveis “en la naturalesa”, que no ajuden a descobrir-la, ni qüestionen el model econòmic i social que la maltracta i explota.

Per això, proposem una educació ambiental dirigida a tots els públics, amb la metodologia adequada en cada cas, que permeta la reflexió, el debat i la participació com a instruments de coneixement de la realitat i de transformació d’aquesta. El canvi climàtic o els tòxics en la vida diària, entre altres desafiaments, requereixen respostes que qüestionen la nostra manera de vida, i encara que l’educació ambiental no té l’última paraula, el seu concurs és imprescindible perquè els ciutadans comprenguen, actuen i acompanyen les mesures institucionals. I això només serà possible amb una educació ambiental que emfatitze el substantiu: educació, valors, responsabilitat i compromís».

Des del Consorci València Interior tractem de donar a conéixer en els tallers que realitzem en la Planta de Llíria, informació clara que ajude a prendre decisions per part de xiquets i adults, en la seua cura de l’entorn, en la reducció de consum de productes no reciclables i la importància de reciclar correctament a casa. I continuarem informant i divulgant sempre que hi haja una veu que vulga escoltar-nos i vulga aprendre nous i millors hàbits. Gràcies a tots i totes els/les que ens han visitat i als quals queden per vindre.[:]