Villar del Arzobispo

Los Serranos

Aquestes terres van estar poblades durant l’Edat de Bronze, també pels ibers i pels romans (als que deu el seu nom actual, El Villar = conjunt de Viles), prova d’això són les nombroses troballes pertanyents a aquestes civilitzacions. Els àrabs també es van assentar (a ells deu el seu primer nom, Benaduf = “el que toca el pandero”, derivat de la tribu berber que aquí es va establir). Posteriorment, Jaume I va donar la població en senyoriu a D. Fernando Díaz en 1236, depenent després del Sr. Hurtado Ruiz de Lihory i de la Baronia d’Andilla, fins que en 1300 va passar a formar part de la Baronia de Xxulilla i amb això patrimoni de la Mitra Valentina.

El seu palau Arquebisbal va ser proposat a l’emperador Carles V com a residència per curar la seva malaltia. Porta el sobrenom “de l’Arquebisbe” perquè el 7 de maig de 1795 es va concedir el rei Carles IV alhora que li atorgava el títol de Vila Real. Durant les guerres carlines, al segle XIX, el conjunt de la torre de l’església i del palau va ser quarter general de les tropes carlistes. Al poble i durant la guerra civil espanyola es va situar la rereguarda del front de Terol i va comptar amb hospital de campanya, escola d’aviació, polvorí, aeròdrom militar i un ampli conjunt de refugis antiaeris. Al llarg dels segles el creixement de la vila s’ha degut a l’intens treball de les terres més properes (la majoria fora del seu terme).